dissabte, 4 de gener de 2014

Fem boca. Qui és qui: Camilleri i Montalbano



La figura

Andrea Camilleri va néixer a Porto Empedocle, Agrigento, 1925. El seu pare era un gran lector de novel·la negra (groga, en tot cas, ja que tenia la col·lecció del giallo de l’editorial Mondadori) que el menut Andrea llegia ja als vuit anys.
Des de 1948 Andrea Camilleri està dedicat a la direcció de teatre i a la producció de guions de ràdio i televisió per a la RAI. Hi presenta més de cent obres de diversos autors, incloent Pirandello, Beckett, Ionesco, Adamov, T. S. Eliot, Maiakovski. Ha publicat novel·les històriques, però el 1994 naix el fenomen de l'Inspector Montalbano. La sèrie, localitzada al poble de Vigàta, Sicília, atrau no només els lectors italians sinó que també és traduïda a França, Alemanya, Portugal, Brasil, Espanya, Holanda, Japó, Finlàndia, Hongria, Polònia, República Txeca i Turquia. Actualment la sèrie Montalbano arriba a la trentena de títols.

El personatge

"Quan vaig haver de donar un nom al meu personatge vaig considerar dues coses: el fet que el nom Montalbano és un de les més estesos a Sicília i que era una manera de donar les gràcies a Vázquez Montalbán perquè, llegint-li El Premi, em donava un consell per a la solució de l'estructura temporal de la meua novel·la La cervesa de Preston”.

Tot i així Camilleri ha d’admetre que, tant Carvalho com Montalbano, o, si més no Camilleri Montalbán, tenen molts trests en comú com és la seua passió per la literatura, per menjar i beure.

L’inspector Montalbano és un simpàtic i humà comissari sicilià de Catània que treballa a comissaria de policia Vigàta, ciutat imaginària de la Sicília actual. Fidel a la seua nòvia Lívia, que viu a Gènova, té por d'altra banda de casar-se amb ella i afrontar les conseqüències del matrimoni. Camilleri tanmateix aporta al seu protagonista les pinzellades d’ironia i timidesa característiques que podem trobar en els investigadors de l’altre gran escriptor negre sicilià, Leonardo Sciascia. D’aquesta mateixa font semblen igualment brollar l’arrelament a la seua pròpia terra, Sicília, als seus gustos i colors, a la seua història i arquitectura i al caràcter tel·lúric que la majoria dels Italians no entenen.

Efectiu en la resolució dels casos d’homicidis mafiosos o no, respectuós i amable amb les persones ancianes, sensorialment sinestèsic (associa olors a colors), psicològicament dependent de les situacions metereològiques, especialment connectat amb l’estat de la mar, que veu des de la seua casa en la platja de Marinella, Montalbanoés presentat magníficament patint totes dels debilitats humanes.

Dubta de coses que a altres semblen clares i normals. Empés per la seua passió investigadora, sovint es mou pel seu compte i recorre tots els estrats socials. Dissimula i amaga a superiors i col·legues la seua intel·ligència professional, el seu excepcional olfacte de llebrer. Desconfia de la intuïció i la lògica. Es deixa portar per les impressions i les associacions d’idees que arriben després d’un bon menjar o una passejada per l’arena de la platja. No porta quasi mai pistola i es mou al limit del que és legal. Es permet ocultar la veritat i encobrir el culpable. A les seues aventures no hi la més la voluntat de capturar el culpable que de resoldre el misteri del crimen.

El comissari Montalbano s’assembla al seu inventor, amb la seua idiosincràsia, els seus moviments genuïns d'humor, obert i alegre, alternant amb les fases en què es converteix en "mutanghero" i pensatiu. No és un caràcter estàtic i abstracte, una eina literària per descobrir misteris, com els personatges d'altres grans escriptors i autors de novel·la policíaca del passat (penseu en el Magret de Simenon), és un personatge vital, amb les seues emocions, la ironia, la seua curiositat envers el món. La història i la societat palpiten en les seues històries en la forma simple de la vida diària, amb totes les seues facetes i les múltiples contradiccions.

Camilleri va confessar: "l'any passat, la meua dona em va dir aquesta frase, que em va semblar preciosa i que crec que respondrà a la veritat: «el fet és que estàs escrivint una biografia del teu pare a través de Montalbano». Però quant s’assembla Camilleri al pare? Probablement molt. La ironia de Montalbano és innata al caràcter de Camilleri, un comissari tan cult que sembla un escriptor, o director de teatre, no us sembla?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa ací un comentari